Per a evitar discussions i a voltes disputes originades per les moltissimes i complicades jugades del Truc, s'ha decidit publicar este Reglament. Concretades les regles per a jugar-lo en este llibre, no cap discutir, sino llegir-lo i adaptar-se a lo que ell diga. Puix estos jocs sense reglament impres, se presten a que els fallanqueros o ignorants de les lleis, s'encaboten en alguna jugada que no siga de rao. I per a evitar-ho, hem recopilat aci totes les jugades dubtoses tretes dels pocs llibres vells que parlen d'este joc, i nos hem assessorat dels antics jugadors de l'horta, que es a on millor se juga.
Nos alegrariem de que este Reglament aprofitara per a evitar totes les qüestions que es presenten, i aixina el que perga el cafe que el pague i calle, i si no vol pagar, com hi ha molts embolicadors que perden i despres se fan el chulla, que li facen los orelles roges i damunt se burlen d'ell.
Estes regles estan tretes de la font principal i orige del truc, el mon arap o musulma, per lo que es deuria escriure TRÜCK, que es com el pronunciaven i escrivien els musulmans, de qui l'heretarem.
Els castellans han adaptat la paraula «truco», que vol dir sorpresa, picardia, engany, etcetera. En fi, un truco es eixa cosa inesperada que nos sorpren de moment, quant en si, sabent el secret, no te res de particular. Tambe diuen truco al chocar dos boles de billar -en algunes jugades-, i aci tambe se dona el cas de que choquen, si no dos boles, dos cabotes. Per lo tant l'admetem tal com se pronuncia en la nostra Regio.
Diu el llibre musulma: «que tenien els moros una baralla guardada en el rebost, en les quaranta cartes. En un descuit, l'agarraren els chiquets per a jugar a guerres i retallaren els reis, els cavalls i les sotes, quedant sanceres nomes les blanques. Desesperats els moros al vore que no podien jugar, se revestiren de paciencia i en les que quedaren, inventaren el joc del TRUC, TRUCH o TRUK», que es una expressio com si diguerem: «¡ara t'apanyare gorreta...!» en l'epoca actual. Els donaren el valor a les cartes principals i se posaren a jugar.
Tan bonico els paregue, tant se calfaren jugant-lo, i en tanta tenacitat defenien les jugades, que se feu rogle per a dependre'l tots. I «kabila» per aci i «kabila» per alla, no quedà una kabila en la que no cavilaren. Des d'eixe moment, quan compraven una baralla de seguida els donaven als morets les cartes negres per a que jugaren a guerres, mentres ells trucaven en les blanques, i es que als moros sempre els ha pegat per la blancor...
En fi, siga veritat o mentira, lo cert es que entre les moltes coses bones que nos llegaren els nostres antepassats, el noble, lleal, distragut i elegant joc del truc, es una de les millors. I ha fet tantes arrels en esta terra valenciana i es juga tan re-que-te-be, que encara que nos vinguen en pokers, golfos, brisques, tresillos, tutes, etcetera, a on hi haja una bona partida de TRUC que se callen tots els demes.
PER ALS JUGADORS
Diu un antic refran que: «Per a passar la maroma i jugar al truc, s'ha de tindre molta serenitat». Aço es una cosa que la recomanem molt, puix el que guanya te dret a burlar-se, i el que pert, a saber callar i dissimular si se li fan les orelles roges.
Este joc, com en tots els d'envit, te moltes maneres de jugar-lo. La del que se mostra tranquil en totes les jugades -encara que la provesso vaja per dins-, i la del nervios atarantat que de seguida tira la barca a l'aigua. Tambe hi ha alguns que busquen el terme mig, pero se'ls acaba els gas al perdre.
Advertiem al principi, que este reglament es del noble, lleal, distragut i elegant joc del Truc. I diem elegant perque allo de «got i gavinet», fama immereixcuda que li posen ad este joc, passà a l'historia. Clar que no deixa d'haver per ahi qui encara juga en la «gorreta de gaido, faixeta roja, cacau, tramussos i un barral de vi». Pero, l'immensa majoria ya el juguen de jaqueta, corbata i sombrero, pinten en armeles torrades i se juguen un pot de cervesa. Es mes, hui se juga de levita, sombrero de copa i champany, i fins grans personalitats -que no citem aci per respecte- han vengut a suplicar-nos que els ensenyarem a jugar-lo, pagant-nos les lliçons molt be. Pero en enterar-nos que era per a explotar-lo en l'estranger nos hem negat, puix el Truc, com les cebes, les taronges, les falles i les chiques boniques, no devem ensenyar a ningu com se fan, per a tindre l'exclusiva en Valencia.
Les normes que donem aci, son de la segona i ultima classe, o siga de «jaqueta i levita», perque la primera que nomenem ya casi no existix, ya que la noblea del joc l'ha fet elevar a la classe mija i aristocratica.
Este joc es paregut al boxeig. Alli se fan dos homens morats a punyades, se trenquen els nassos i despres de la «tocata», se donen les mans com a lo que son: com dos amics. En el Truc se burlen i, al final, se donen les mans i tan amics com abans.
Advertim una cosa, el principal merit del bon jugador de Truc es, perdent, encara tindre paraules i excuses per a burlar-se dels que li han guanyat. ¡El que pert te dret a tot...!
EL REGLAMENT