Tot pintava a favor, però no va poder ser. El somni d'una nit d'estiu en el Bernabéu es va esvair. La Supercopa es va quedar a Madrid. Després d'un primer temps brillant, en el qual el València CF es va avançar en el marcador, el Reial Madrid, jugant primer amb un jugador menys i al final amb dos, va remuntar i es va dur merescudament el primer títol de la temporada.
Els de Schuster van donar una lliçó de com mai cal baixar la guàrdia. Quan més ferits estaven, van saber reaccionar mentre el València baixava els braços. De poc va servir el gol de Morientes, amb el temps quasi acabat. Va ser un gol per a maquillar la golejada.

El València CF va aconseguir la seua setena Copa del Rei després de vèncer a un Getafe que va pagar car la distracció amb la qual va entrar al Vicente Calderón. Com un gran. Així és com el València, en només deu minuts, va dissipar qualsevol tipus d'incertesa. Mata, primer i Alexis, després, van signar dos cabotades inapel·lables per a Ustari.
Quan tot semblava encarrilat i camí de la caseta, un penal xiulat a favor dels getafenses va donar ales als madrilenys. En el moment que pitjor pintava va eixir Morientes, va saldar comptes i va decidir unir-se al festival dels gols de cap. La seua rematada en planxa va certificar el triomf i va augmentar a set les copes blanc-i-negres.